Molts animals marins ens sorprenen i capten la imaginació. Mentre que sovint ens interessen més els dofins intel·ligents o les balenes gegants, resulta que el catxalot rep poca atenció. Però val la pena examinar-ho més de prop: no és gens tan simple com sembla.
El catxalot habita tots els oceans excepte l'oceà Àrtic. Aquest gegant té una mida sorprenent: fins a 20 metres de llargada i un pes de fins a 70 tones. Els mascles són una vegada i mitja més grans que les femelles.
Es submergeix a més profunditat que qualsevol altre peix del món, descendint fins a 1 km, tot i que alguns individus poden submergir-se fins a 3 km, on l'enorme pressió semblaria aixafar-los.
I poden romandre sota l'aigua durant molt de temps (aproximadament una hora).
En comparació, les balenes poden passar uns 30 minuts sota l'aigua, i en situacions d'emergència, fins a 50 minuts, i no es submergeixen tan profund.
A més, els pulmons del catxalot són dues vegades més petits que els d'una balena.
Durant el procés d'evolució, els catxalots només van quedar amb un forat nasal per respirar, l'esquerra, mentre que el dret va créixer massa i es va convertir en un reservori d'aire.
La necessitat d'immersions tan llargues es deu als seus hàbits alimentaris: la seva dieta principal són els calamars, que viuen a grans profunditats sota una pressió enorme.
La capacitat de l'animal per suportar aquesta pressió ve donada per l'estructura inusual del seu cos, o més precisament, el sac d'espermaceti: un sac muscular ple d'un líquid especial.
Es troba al cap del catxalot sobre un llit únic d'ossos de crani.
Aquest òrgan té moltes funcions, i encara no s'han estudiat completament; una d'elles és la compensació de la pressió de l'aigua profunda.
L'espermaceti també ajuda l'animal a termoregular, regula la seva flotabilitat, s'utilitza com a arma i amortidor durant les cerveses d'aparellament i dóna una direcció precisa als senyals sonors del catxalot, emesos per atordir les preses.
El líquid espermaceti té propietats regeneratives increïbles, és capaç de curar qualsevol ferida i s'utilitza en ungüents per a cremades.
Aquests mamífers són en realitat molt sorollosos, produint sons de fins a 116 decibels; amb el seu "crit" ensordeixen les seves preses, i els calamars atordits esperen dòcilment el seu destí.
El catxalot té l'intestí més llarg del món (160 m).
En aquest intestí també emmagatzema una "joia": és l'ambre, una substància que tots els perfumistes busquen.
Es creu que l'ambre gris és secretat per la mucosa intestinal com a resultat de la seva reacció amb els becs dels calamars empassats. A més, l'ambre gris només es troba en els mascles.
El catxalot només té dents a la mandíbula inferior, llarga i estreta, que es pot obrir cap avall fins a 90 graus. Hi ha entre 20 i 26 parells de dents. Cada dent pesa aproximadament 3 kg.
Aquest animal té el cervell més gran entre els mamífers, amb un pes d'uns 8 kg.
Té la pell més gruixuda (35 cm) i impenetrable.
Els catxalots mascles i femelles viuen en grups separats i només es troben durant l'època d'aparellament.
Els catxalots acabats de néixer pesen gairebé una tona i arriben als 4 metres de longitud.
Aquests animals només necessiten 15 minuts de son diverses vegades al dia i, si cal, poden estar desperts durant 3 mesos seguits.
Vaguen a la deriva en estol, penjant a una profunditat de 10–15 m.
Durant els darrers 300 anys, els catxalots han estat sacrificats en grans quantitats pel seu greix, carn, sacs espermatics, dents, ossos i, per descomptat, ambre gris. Tot i que la caça comercial d'aquests animals s'ha restringit, el seu nombre continua sent petit, tot i que continua sent relativament alt en comparació amb altres balenes. Sovint moren mentre intenten tallar cables de les profunditats marines. Actualment hi ha aproximadament 400.000 individus a tot el món. Segons la darrera avaluació, realitzada el 2008, l'estat d'aquests mamífers es classifica com a vulnerable amb una probabilitat del 54%.
