El primer biòleg que va veure aquest peix el va descriure com una criatura estranya i inexplicable. Ha passat més de mig segle des de llavors, i la ciència ha après molt sobre la vida marina i el rap de les profunditats marines, però el taumàtic encara sorprèn per la seva singularitat.
El Thaumaticht pertany al gènere dels peixos rap d'aigües profundes (diables de mar).
La seva longitud arriba als 50 cm. Això és força gran per als habitants de les profunditats oceàniques.
En aquesta espècie, la femella és diverses vegades més gran que el mascle, i el mascle difereix molt en aparença.
Va rebre el seu nom en honor del príncep danès i islandès Axel Christian George.
El thaumatiht es va trobar per primera vegada durant una expedició al vaixell Galatea el 1959.
El biòleg Artur Bruun va descriure la descoberta de la següent manera: "Una criatura inexplicablement estranya, la més inusual entre la infinita varietat de peixos".
Viu relativament a prop de les costes dels oceans Atlàntic, Índic i Pacífic a una profunditat de 3,6 km.
La gent només ha aconseguit veure aquest peix vint vegades.
Caça amb l'ajuda d'un esquer bioluminescent brillant, que atrau la presa a la boca, i només queda tancar-li la boca ràpidament.
Però també hi ha errors, quan el seu esquer atrau un peix gros que el thaumatiht no aconsegueix empassar-se.
Quan s'adona que la presa és més enllà de les seves dents, ja és massa tard: les dents en forma de ganxo no li permeten alliberar la víctima i tots dos moren.
En el rap "ordinari", l'esquer (un esquer de creixement brillant) penja de la "canya de pescar" que hi ha al davant, però en el tauhmaticht, l'esquer penja just a la boca, darrere de les dents.
Durant molt de temps, hi va haver debat sobre la classificació d'espècies d'aquest peix. El 1952, aquesta criatura marina va ser classificada a la família Thaumatichtidae, que aleshores es va dividir en tres espècies:
- Thaumatichthys axeli (Thaumatichthys axeli);
- Thaumatichthys binghami;
- Thaumatichthys pagidostomus.
Pot haver-hi espècies d'aigües profundes que encara no s'han estudiat.
Quantes més criatures de les profunditats marines sorprenents, encara desconegudes per a la ciència, s'amaguen sota la superfície de l'oceà? Potser ens esperen molts més descobriments emocionants en el futur.
