Ocell rossinyol: migratori o no?

Cap altre ocell del món ha rebut tants poemes com el rossinyol. Impressiona per la seva veu potent i la diversitat del seu repertori. El talent d'aquest cantant extraordinari contrasta sorprenentment amb el seu aspecte senzill. El rossinyol no és una bellesa, però la seva veu és meravellosa i sempre anuncia l'arribada de la primavera i el renaixement de la natura, que il·lumina l'ànima.

On viu l'ocell?

Hi ha 13 espècies en estat salvatge.D'aquests, els dos més comuns són el rossinyol meridional, que és originari d'Àfrica, Àsia i Europa, i el rossinyol comú, o rossinyol oriental, que és originari de l'est d'Europa i de l'oest de Sibèria. El rossinyol és migratori, i passa l'hivern al sud de l'Iran, Aràbia i nord d'Àfrica. Torna a casa a l'abril, quan els arbres comencen a treure fulles i emergeixen insectes. La foto mostra quin aspecte té l'ocell.

Curiosament, els mascles tornen a la seva terra natal abans que les femelles per buscar un territori adequat. Després de trobar-lo, ho anuncien amb una cançó sonora.

Característica

Aquest ocell té les següents característiques:

• El rossinyol és lleugerament més gran que el pardal, com ho demostra la seva mida: 18 cm i el seu pes: 25 g.
• Té un aspecte anodí, i mirant-lo, mai no endevinaries que estàs davant d'un dels millors cantants de la natura. El seu plomatge sol ser de color marró xocolata amb taques grises. En aquest context, els seus grans ulls negres destaquen.
• Aquest aspecte poc atractiu no molesta gens a l'ocell cantor, ja que li permet amagar-se dels enemics en la malesa densa. Aquest ocell és cautelós i reservat, i viu sol.
• El rossinyol comença a fer els seus trins literalment una setmana després de tornar a casa, i canta cada nit.
• El seu repertori és extens, amb 12 estils de cançó, que alterna o repeteix. Les seves cançons poden ser en tonalitats majors o menors, depenent del seu estat d'ànim. També pot utilitzar la seva cançó especial per advertir del perill, com si fes sonar una alarma.
• Els concerts d'aquest artista duren hores. El rossinyol adopta una posició còmoda —s'acosta a una branca baixa, lleugerament ajupit, amb les ales lleugerament caigudes i la cua aixecada— i comença a cantar.
• Curiosament, els joves aprenen habilitats de cant de cantants més grans i ja experimentats, imitant la seva creativitat.

Nutrició

A la nit, el rossinyol canta trins, i busca menjar durant el diaRascleja les fulles del terra, eliminant insectes, cucs, erugues i altres petites criatures. Fins i tot pot capturar preses en vol, ja que posseeix prou destresa per a això. A l'estiu, la dieta del rossinyol inclou diverses baies i fruites madures, amb una especial predilecció per les baies de saüc. A mesura que s'acosta la tardor, comença a emmagatzemar greix, mentre afronta la llarga migració cap a les seves zones d'hivernada.

El rossinyol és de gran benefici per a la natura, salvant les plantes de la destrucció. La seva dieta consisteix principalment en plagues d'insectes que destrueixen els arbres menjant l'escorça i les fulles.

Reproducció i nidificació

Després que arriben les femelles, és hora d'aparellar-se. Els mascles atrauen les femelles amb la bellesa dels seus cants, competint entre ells en habilitat. De vegades, parelles estar junts durant dos anysAmagat enmig dels arbustos, el mascle va batre les ales i la cua fins que ella es va dignar a deixar-lo apropar. Després de l'aparellament, el mascle va anar a buscar menjar i la femella va començar a construir el niu.

Els rossinyols prefereixen l'herba densa o els matolls d'arbustos com a hàbitat, proporcionant refugi dels intrusos. Les branques dels arbustos o arbres serveixen no només com a escenari per a les actuacions dels artistes, sinó també com a excel·lent punt d'observació des d'on detectar el perill que s'acosta. Les zones ombrívoles amb fulles caigudes són essencials a prop, ja que es poden trobar insectes fàcilment entre el fullatge dens.

Rossinyol també prefereix llocs humits, per la qual cosa habita principalment a valls fluvials i zones pantanoses, on tant les aigües estancades com les corrents són adequades. Els rossinyols sovint es poden veure en parcs i jardins extensos.

La construcció del niu és un veritable art. Té forma de copa, fet de fulles seques que sobren de l'any anterior, i la femella folra l'interior amb fulles i branquetes d'herba seca i fina. Es construeix a terra o a la part baixa dels arbustos.

Aviat comença a pondre ous. Una posta consta de 4-6 ous de color marró oliva, cadascun d'uns 2 cm de diàmetre. La femella comença a pondre ous a finals de maig o principis de juny, els incuba durant uns 15 dies, i els pollets eclosionen a finals de juny. Els pollets creixen i s'enforteixen durant tot l'estiu, i a finals de setembre, tota la família emprèn un llarg viatge, tornant a casa a la primavera.

Enemics del Rossinyol

Els enemics naturals del rossinyol són:

• mussols,
• martes,
• petits representants depredadors de la família felina.

La relació del rossinyol amb els humans és ambigua: d'una banda, s'escolta i s'admira el seu cant, però de l'altra, es captura, es manté en captivitat, es desforesta i es contamina, cosa que inevitablement afecta el seu nombre. només pot durar 2-3 anys, mentre que en estat salvatge, viu uns 12 anys. Per tant, val la pena considerar si val la pena tenir un rossinyol a casa i turmentar l'ocell en una gàbia, sobretot perquè és modest i poc probable que canti en un entorn tan depriment. És millor sortir a l'aire lliure i admirar els seus concerts a casa seva.

Així doncs, vam descobrir que el rossinyol és un ocell migratori, durant l'hivern vola cap a climes més càlids, i a la primavera torna a la seva terra natal.