Tot tipus de llangardaixos de companyia: noms, descripcions i fotos

Les mascotes que comparteixen els nostres apartaments o cases són cada cop més sofisticades i interessants. Les mascotes clàssiques com els gats, els gossos i els ocells són cada cop menys comunes. La gent adopta cada cop més diversos insectes, aràcnids i rèptils. Els llangardaixos de diversos tipus són especialment comuns, i això no és sorprenent, ja que molts són força bonics i amigables, cosa que converteix cadascun d'ells en un substitut perfecte per al proverbial gat o cadell.

Hi ha nombrosos llangardaixos aptes per a mascotes. Aquest article presenta alguns dels més populars, amb descripcions de les seves característiques i fotos de cada espècie.

Camaleons

• camaleó iemenita El camaleó iemenita és una espècie força popular, sovint mantinguda com a mascota. La raó de la seva popularitat és la seva poca exigència pel que fa a l'allotjament i l'alimentació. Aspecte: Els adults sovint arriben fins als 60 centímetres de llargada (les femelles són una mica més curtes). El color del camaleó canvia durant els períodes d'estrès i l'embaràs. Allotjament: Aquesta espècie s'ha de mantenir sola en un terrari gran i ventilat. S'alimenta de petits insectes.
• Camaleó de tres banyes – un llangardaix menys comú, però molt cridaner i perceptible. Aspecte: El camaleó fa honor al seu nom amb el seu aspecte inusual; el camaleó de tres banyes té una coloració verd brillant. El seu cap té tres banyes, una de recta i dues de corbes. La seva cua corba es pot utilitzar com a ganxo. Allotjament: Aquest camaleó s'ha de mantenir en les mateixes condicions que altres camaleons: un terrari gran, vertical i ben ventilat, però mantingut sol.

Agàmids

• Drac barbut – un llangardaix dòcil i tenaç. Aquest petit àgam amb barba punxeguda (d'on rep el nom) pot ser un excel·lent inici per a la cria de llangardaixos a casa. Aspecte: aquests àgams arriben a una mida decent i requereixen un ampli espai, sovint amb una coloració clara i "lletosa". Requisits d'allotjament: l'animal ha de ser allotjat en un terrari amb una capacitat mínima de dos-cents litres, que garanteixi una bona ventilació.
• Àgama d'aigua – Com altres espècies d'àgames, poden convertir-se en un veritable membre de la família. Sovint es permet que aquests llangardaixos vagin sols per la casa. Aspecte: Els àgames d'aigua no tenen una barba pronunciada i són de color verd brillant. Requisits d'habitatge: Els àgames d'aigua s'han de mantenir en un terrari amb una capacitat d'almenys dos-cents litres. Com moltes altres espècies de llangardaixos, els àgames d'aigua poden empassar-se terra fina, cosa que els causa nombrosos problemes d'estómac, per la qual cosa el paper és el millor.

llangardaixos monitors

• Tegu blanc i negre – un llangardaix típic sud-americà. Aspecte: Aquest exemplar sovint arriba a una mida de fins a un metre i mig. Aquest varà és un depredador, que surt del seu cau durant el dia per alimentar-se d'animals petits i grans que pot capturar. Requisits d'habitatge: Mantenir aquest llangardaix en captivitat requeriria un terrari realment gegantí, o millor encara, un recinte sencer. La seva dieta hauria d'incloure pollets, llagostes i rates. Només cal mirar la foto d'aquest "dinosaure" per entendre que això és un assumpte seriós.

Geckos

• El gecko de cua gruixuda és un membre molt petit i fins i tot adorable de la família dels llangardaixos. En estat salvatge, porta un estil de vida força reservat. Viu a tota l'Àfrica Occidental. Aspecte: El gecko rarament supera els 30 centímetres de mida. Gràcies a la seva mida compacta, el gecko de cua gruixuda cap fàcilment fins i tot en un terrari petit. Requisits d'allotjament: 100 litres d'aigua són suficients per a tres femelles i un mascle. No allotgeu dos mascles al mateix terrari, ja que això provocarà una rivalitat territorial constant. Aquests llangardaixos s'alimenten de petits insectes i d'aliments artificials i rics en vitamines per a rèptils.
• Llangardaix lleopard El gecko tacat és una altra espècie de gecko. És més gran, però també més popular entre els amants dels animals exòtics. Aspecte: Aquest llangardaix sovint s'anomena l'homònim del lleopard. És la coloració tacada similar la que evoca aquestes associacions i el diferencia d'altres geckos. El gecko tacat fa una mitjana de 30 centímetres de longitud. Aquest gecko és captivador a primera vista; mireu la foto següent per veure-ho vosaltres mateixos. Allotjament: Igual que amb el gecko de cua gruixuda, un petit terrari de 60-90 litres és suficient per a un parell de geckos. Aquests llangardaixos no requereixen substrat.

Iguanes

• Iguana comuna – un habitant subtropical, una espècie força massiva. Aquests llangardaixos prefereixen viure als arbres. Aspecte: Sovint arriben a mides impressionants (fins a un metre i mig de llargada). Malgrat els fets anteriors, les iguanes sovint s'adquireixen com a mascotes. Cures: L'hàbitat natural de la iguana verda comporta temperatures molt altes. Per aquest motiu, cal emmagatzemar moltes làmpades de calor, incloses les làmpades ultraviolades.
• Iguana de collar – un altre depredador perillós d'Amèrica. Aspecte: Són llangardaixos força petits, que rarament superen els 32 centímetres de longitud. Habitatge: Són un representant molt àgil i ferotge dels llangardaixos domèstics, per la qual cosa hauríeu de considerar comprar menjar viu (insectes grans, ratolins). Com altres iguanes, la iguana de collar requereix molta llum i calor. La temperatura sota les làmpades ha d'arribar als 40 graus Celsius o més.

Escincs

• Escíncid de llengua blava – un llangardaix molt pacient i dòcil que, malgrat el seu aspecte "malhumorat", pot ser la millor opció per a principiants. Aspecte: un animal gran, de color clar i amb grans escates. Una característica distintiva, com el seu nom indica, és la seva llengua blava. Requisits de cura: Aquesta espècie és originària d'Austràlia, i l'exportació des d'allà està prohibida. Tanmateix, aquest llangardaix està disponible per a la venda aquí, i prospera en un entorn domèstic. Un terrari de 100 cm de llarg i 50 cm d'ample és ideal.