El Mastí anglès és un excel·lent gos guardià, capaç de protegir qualsevol membre de la família. Aquest gos amable i lleial no li agrada que el deixin sol durant llargs períodes de temps, no causa gaires problemes i no fa soroll sense motiu. Per a un creixement i desenvolupament normals, requereix una nutrició adequada i passejades diàries. Com que la carn constitueix la major part de la seva dieta, pot ser força cara. Aquesta raça és adequada per a persones responsables.
Fets històrics
No hi ha dades exactes sobre l'origen de la raça i l'origen del seu nom. Els mastins tibetans són considerats els seus avantpassats. Les troballes arqueològiques indiquen l'existència de gossos similars ja al segle VI aC. Els mastins anglesos s'utilitzaven en batalles militars, i fins i tot es van fabricar armadures per a ells. Lluitaven contra gladiadors i custodiaven esclaus i territoris. Aquests gossos eren forts, agressius i capaços d'enfrontar-se a animals grans o humans.
Característiques de la raça
Aquests gossos són molt grans, resistents i adequats per vigilar la casa i els voltants. El Mastí anglès té una descripció detallada de la raça:
- El tipus de cos és dens i musculós.
- El Mastí anglès fa entre 75 i 80 cm d'alçada i pesa entre 70 i 90 kg.
- El pit és ample i potent.
- L'esquena i el coll estan ben desenvolupats.
- Les potes són fortes, gruixudes, les potes són grans i rodones.
- El cap és gran i quadrat, amb crestes superciliars i plecs galtejats prominents. El musell és ample i curt.
- Les dents són fortes, les mandíbules són poderoses.
- El nas és negre, lleugerament aplanat.
- Les orelles són petites, pengen amples i estan implantades altes.
- Els ulls són petits i rodons.
- El pelatge és curt, dens i dur, amb una capa interna.
- Color: Diversos tons de beix, marró, atigrat i rosat. És obligatori portar una màscara negra al musell.
Característiques del comportament
El Mastí anglès té una naturalesa dòcil. Els gossos són tranquils, equilibrats, reservats i lleials. Només vocalitzen quan cal. Es mouen lents i els agrada estirar-se i dormir. En una situació perillosa, poden protegir la casa i el propietari dels intrusos. Es porten bé amb altres animals de la mateixa zona.
El gos és intel·ligent i d'enginy ràpid, i s'entrena fàcilment. L'entrenament hauria de començar als 8-10 mesos d'edat. S'estableixen les normes de comportament i els límits necessaris. Durant l'entrenament, és important evitar la duresa i la violència. Aquesta mascota guarda rancor i pot prendre represàlies contra un infractor en qualsevol moment. Qualsevol mostra d'agressivitat cap als membres de la família s'atura immediatament.
El propietari és la persona més important, no la mascota. Un gos hauria de saber això des de cadell per evitar problemes d'entrenament més endavant.
Triar un cadell
La raça és adequada per a aquells que tenen experiència en la cria de gossos grans. Els experts no recomanen triar un mastí per a una família amb nens petits (nadons). El gos no serà agressiu, però a causa de la seva mida, podria ferir accidentalment un nen.
Per triar una mascota sana, els experts aconsellen seguir algunes regles:
- Compren un animal d'un viver o d'un criador experimentat.
- Compren un cadell sense malalties hereditàries, però amb passaport veterinari i vacunes.
- El pedigrí és de gran importància si l'individu vol participar en competicions i exhibicions.
- Abans de comprar un cadell, observeu el seu comportament en el seu entorn natural. Els cadells sans estan ben alimentats, són actius i curiosos. Els seus ulls i nas són brillants i el seu pelatge és suau i lliure de taques ni calvícies.
- El cadell no ha de ser tímid. Això es considera un defecte genètic.
- El preu depèn del prestigi de la gossera, el pedigrí, els títols dels pares, el color i el sexe. Aproximadament entre 25.000 i 55.000 rubles. Un cadell sense papers costa menys (8.000 i 10.000 rubles).
Vida útil de les mascotes — 7-12 anys. Hi ha hagut casos en què els gossos han viscut fins a una edat molt avançada. — 15-18 anys.
Manteniment i cura
L'animal no és adequat per a un apartament petit. L'opció ideal és una casa de camp amb la possibilitat de passejar pel pati. Des de la seva infància com a cadells, els gossos reben un llit per descansar i dormir en un lloc tranquil i còmode. Està prohibit deixar-los en un llit, sofà o cadira. Han de conèixer el seu lloc i no dominar els seus amos.
La raça no és adequada per viure a l'aire lliure. Per a llargues passejades d'hivern, es recomana roba dissenyada per a gossos grans.
Nutrició
El gos necessita una dieta equilibrada (dues vegades al dia). El 70% de la dieta consisteix en carn fresca i de qualitat (xai, pollastre, gall dindi, vedella) i despulles bullides. Un cop per setmana s'ofereix peix de mar bullit. Al menú s'afegeixen farinetes (arròs, fajol), verdures bullides o crues (picades finament), ous, llet, llet fermentada al forn, quefir, iogurt, formatge cottage, formatge i sèrum de llet. Es poden utilitzar aliments secs en lloc de productes naturals. Conté tots els ingredients i suplements vitamínics adequats.
Exclou els aliments dolços, salats, en vinagre, àcids, picants, grassos, fumats, picants, llegums, ossos de peix i pollastre, aliments enllaunats, patates fregides i galetes salades.
El menjar es prepara sense sal ni condiments. No s'utilitzen restes de taula per alimentar la teva mascota.
Perruqueria
El gos no requereix cures especials, però s'han de dur a terme alguns procediments regularment:
- Raspalla el pèl un cop per setmana. Durant la temporada de muda de pèl, raspalla'l cada dos dies.
- Les urpes massa grans es retallen mensualment.
- Es recomana rentar el gos no més de 2 o 3 vegades a l'any. Rentar-lo amb xampú amb freqüència pot ressecar la pell.
- Els ulls i les orelles s'examinen diàriament. La brutícia es treu ràpidament amb un drap humit.
- Després de cada àpat, cal netejar els plecs del musell, ja que altrament s'hi acumularan bacteris. Alguns gossos saliven excessivament. Això pot ser un problema, així que eixugueu la saliva a mesura que s'acumula.
- Les vacunacions i el tractament del pelatge contra puces i paparres es duen a terme regularment.
- Les revisions veterinàries es realitzen una o dues vegades l'any. Cal vacunar-se obligatòriament contra el moquillo, la ràbia i altres malalties.
Caminant
La mascota necessita exercici físic i un lloc espaiós per passejar. Els passejos i el córrer regulars són beneficiosos per a la salut. El gos gaudeix passant temps a l'aire lliure i jugant a jocs actius amb els nens. A l'exterior, no l'afecten els gats, els cotxes i altres animals. Com que es tracta d'una raça gran, cal una corretja i un morrió resistents en zones concorregudes.
Malalties
Els gossos són propensos a certes malalties:
- Patologies hereditàries de l'articulació del maluc. La malaltia és incurable. Els individus no s'utilitzen per a la cria. Amb el temps, el gos tindrà dificultats per moure's.
- Urolitiasi. Normalment es troba en homes. Difícil de tractar.
- Problemes digestius. La malaltia es produeix a causa d'una nutrició inadequada o d'un excés de menjar.
- Insuficiència cardíaca i malalties articulars. Apareixen amb l'edat a causa de la manca d'activitat física o obesitat.
El diagnòstic i el tractament es confien a un socialista experimentat. Si l'estat de la mascota empitjora, es consulta un veterinari.
Cria
El primer aparellament té lloc als dos anys. L'embaràs primerenc comporta el risc de desenvolupar patologies tant en la mare com en la descendència. L'aparellament normalment es produeix al territori del mascle. Només es permet la reproducció d'individus sans sense malalties hereditàries.
L'embaràs dura entre 60 i 63 dies. No hi ha símptomes en les primeres etapes. La gossa necessita repòs, una nutrició millorada i suplements vitamínics fins al part. També calen diverses revisions especialitzades. Normalment no hi ha complicacions i el part es desenvolupa sense problemes, però de vegades la femella pot necessitar assistència per garantir una ventrada sana. L'aparellament es realitza com a màxim un cop l'any.
La venda de cadells pot generar ingressos addicionals, i les mascotes poden participar en competicions i exposicions. Només les persones amb estàndards de raça i pedigrís ideals són elegibles per a la competició. Aquests gossos tenen un preu elevat.
Tenir un Mastí anglès no és fàcil, ja que requereix una inversió financera en alimentació i un entrenament adequat. La raça és adequada per a criadors experimentats i responsables.
