La ràbia és una malaltia perillosa tant per als animals com per als humans. Si la teva mascota és mossegada per un gos de carrer o un altre animal salvatge, és important conèixer els símptomes d'aquesta afecció per poder actuar ràpidament.
La gana de la mascota està deteriorant-se
El període d'incubació de la malaltia dura des de diversos dies fins a diversos mesos. Tot depèn de la profunditat de la ferida i de l'edat del gos. Com més gran sigui l'animal, més resistent serà el seu sistema nerviós i més llarg serà el període d'infecció. Per tant, cada propietari ha de controlar de prop l'estat de la seva mascota i notar fins i tot la més mínima desviació en el seu comportament habitual.
Els veterinaris observen la pèrdua de gana com el primer signe de malaltia. Inicialment, la mascota pot no acabar el menjar que s'ofereix, però aviat rebutja els seus plats habituals i preferits.
El gos no escolta les teves ordres.
El comportament de l'animal també pot mostrar canvis inusuals. El propietari pot sentir que el gos està cansat o molest, motiu pel qual ha deixat de córrer i jugar. Sovint es queda estirat en una posició aïllada i evita la interacció. Un canvi sobtat d'humor hauria d'alertar el propietari.
Sovint, un animal que abans era obedient es torna incontrolable, deixa de seguir ordres familiars i no respon a estímuls externs (per exemple, gats o la seva pilota preferida). A més, pot aparèixer una agressivitat inusual o, per contra, un afecte excessiu.
Augment de la salivació
Aquest símptoma es manifesta quan la malaltia progressa de la fase silenciosa a la fase anomenada violenta, que es caracteritza per espasmes dels músculs de la deglució. Com a resultat, les glàndules salivals comencen a funcionar de manera anormal, amb un rendiment deficient i comença una salivació excessiva.
Quan un gos té rabia, té por de beure aigua perquè li fa mal i saliva profusament. La malaltia progressa fins a una fase perillosa, representant una amenaça per a la salut humana.
El gos té convulsions
La següent etapa de la malaltia no triga gaire a desenvolupar-se. El gos comença a anhelar córrer lliurement i es genera una gran quantitat d'energia que necessita alliberar.
Tanmateix, aviat es produeix una paràlisi de les extremitats posteriors. Això va seguit d'un dany al centre respiratori. El gos comença a ofegar-se, cosa que inevitablement condueix a la mort.
És impossible curar un gos de la ràbia. Un cop el virus ha entrat al cos, tard o d'hora provocarà la mort. L'única mesura preventiva que ajudarà la teva mascota a gaudir de la vida durant molt de temps és la vacunació. La vacunació contra la ràbia ajuda a prevenir aquesta malaltia mortal.
