Moltes malalties en gossos són tractables, però algunes són irreversibles. Una d'elles és la síndrome de disfunció cognitiva o demència. Aquesta síndrome és similar a la malaltia d'Alzheimer en humans. En altres paraules, és demència senil. No es desenvolupa immediatament, però un propietari atent hauria de notar els primers signes.
Desorientació
El gos literalment es perd. Vaga per la casa i altres llocs familiars. No pot evitar una cadira, es queda atrapat darrere del sofà, passa molta estona buscant una sortida de l'habitació o mira fixament la paret sense poder fer res. Accions simples com estirar-se al llit o trobar el seu bol es tornen difícils. El gos pot repetir el mateix diverses vegades. No recorda que acaba de menjar i demana més menjar, o fins i tot s'oblida de menjar del tot. L'animal està inquiet, inquiet, vaga sense rumb, gemega i borda sense provocació.
Canvis en els patrons de son i vigília
Un gos amb síndrome de disfunció cognitiva sovint es confon amb l'hora del dia. Pot dormir tot el dia i estar despert tota la nit. El son pot ser inquiet i interromput, cosa que provoca insomni o, per contra, son constant. Un augment del temps de repòs és comú en gossos més grans, però és millor no ignorar-ho. Aquest símptoma no indica necessàriament demència; també pot indicar altres afeccions. Si aquest comportament és inusual, consulteu un veterinari.
Comunicació
El gos perd les seves habilitats socials, es torna reticent a interactuar i pot desconfiar de les persones, oblidant que les coneixen. Intenta evitar el contacte. En alguns casos, s'irrita i reacciona agressivament, pot bordar o fins i tot mossegar. Sorgeixen problemes de comunicació tant amb les persones com amb altres animals, inclosos els que viuen a la mateixa llar. L'amic de quatre potes deixa de respondre al seu nom, no respon a la veu del seu amo i no saluda els membres de la família a la porta. En alguns casos, prefereix estar sol.
El gos va començar a defecar a casa
Una mascota neta estava entrenada per a la llar i no defecava a la casa, però el seu comportament havia canviat dràsticament. El gos pot simplement oblidar-se de demanar sortir a fora o potser ni tan sols és conscient que està fent les seves necessitats. Alguns gossos busquen deliberadament per tota la casa un lloc adequat per anar al lavabo perquè no recorden on han d'anar. Abans de considerar això un signe de demència, s'han de descartar infeccions i altres malalties amb símptomes similars. Per fer-ho, porteu la vostra mascota a un veterinari.
Disminució de l'activitat
El gos es torna passiu i apàtic, no segueix les ordres familiars i perd l'interès pel món que l'envolta. L'animal deixa de gaudir dels passejos, es nega a córrer o jugar i no respon a l'afecte. El gos és incapaç d'aprendre coses noves i la seva mirada apareix buida i absent. Si el gos era anteriorment actiu i alerta, la diferència es notarà immediatament. És possible que la teva mascota tingui una afecció mèdica no relacionada amb la demència. En qualsevol cas, és important portar-la al veterinari.
Un propietari atent i atent notarà signes de síndrome de disfunció cognitiva a la seva mascota. Malauradament, la condició és incurable, però hi ha maneres d'alentir-la i alleujar els símptomes. Un veterinari pot ajudar. No us oblideu de mantenir el cervell del vostre gos sa jugant amb ell i portant-lo a passejar regularment, ensenyant-li coses noves i proporcionant-li una dieta ben equilibrada.
